La Société des Félibres de Paris - Les Amis de la langue d’oc

Acuèlh del sit > 3. L’associacion : presentacion e activitats > Los sòcis escrivon > 1C- Jan Peire Bertrand :Una revirada e una critica literaria

1C- Jan Peire Bertrand :Una revirada e una critica literaria

dissabte 27 de decembre de 2014, per  Francis d’Abrigeon

I-OMENATGE A MARCELLE DELPASTRE

per J.-P.Bertrand- 28-1-2013

« D’una lenga l’autra » es un libre de poësia, de la poësia que los vers son libres. Fau pas comptar i trobar daus gentes sonets, daus alexandrins per cent. Non, la poësia de Delpastre es libra d’aquilhs corsets normatifs, los vers de la Delpastre saben ente es la desbuta mas me pense qu’ilhs an p’una coneissança ‘riba que planta de l’endrech ente van, sola la Marcela visa los condure ; n’autres am que de segre la rota. Dins ‘queu recuelh, i a lu prumier poëma dins la linga : La lenga que tant me platz a l’odor dau pan de blat, quand coi e coma en lo forn blandat. Mai d’autres « Lo Rossinhòu e l’Englantina »(1965), « Lo Chamin de Terra », « Natanael jos lo figier », « La Traucada », « Sega de segre per un paísan », tots de bana coma la revirada ne’n francès, ‘laidonc un libre que devriá mai que mai se trobat dins los raijons de las librarias… Dins lu libre, i a maitot, son darnier poëma, « lo darrier poema », poëma dins las doas lingas, beleu començat ne’n 1995 ou 1996, poëma jamai ‘chabat. I a maitot d’autres grands poëmas dins las doas lingas, « Lo cocotin de l’argfuelh » e « L’òrt ». ‘Queu darnier es lu que legisse soventavetz quante la gent me damandan quò qu’es un poëma « Delpastrian » […] Mais toi, il ne te suffit pas de tes amours. La graine s’enfle sans souci de savoir seulement quel arbre elle ensemence. Mais toi tu chantes l’arbre, la graine, l’oiseau
- et l’oiseau qui dévore la graine
- et la graine. Mais toi tu chantes tous les arbres, avec tous les oiseaux, et l’amour de la graine. Tu souffres avec tout ce qui souffre, tout ce qui chante tu le chantes, et le silence, et tout ce qui ne chante pas. Heureux que cela te suffise ! Mais certes non, cela ne suffit pas. […] Res que me manque, res. Lo temps de naisser, de morir, lo temps de me virar. Lo temps de res. D’esser quela chalor – queu sang – quela bufada. Lo temps d’esser ieu-mesme. Res. ‘Na polsada de l’esser. […]

SANDRO PENNA, poeta italian

Presentacion per Joan-Peire BERTRAND

HAI-KUS REVIRATS

Sandro Penna (1906-1977) esisisset ne’n 1906 a Perugia, la capitala de l’Ombnria, ente eu vivet d’aici sos 23 ans. Puei ‘net far sa vida a Roma. Trobet gaire jamai sa plaça dinc la societat e sa vida se passet sens ne’n contar de tròp. ‘Queu poëta solitari, màs tòst reconegut per sos pairs, bastiguet un chant de passion. Pasolini viguet dins l’art dau Penn auna cima dau lirisme italian.

« Tenci », revire nonmas un bocin de la presentaci’ realisada per Bernard Simeone dins « Une ardente solitude ». Lu tipe es pas daus pus clars dins « son amor daus goiats », es dich dins l’avant-dire, e de l’aver legit balhet’na meschaenta color a la legida de m’antes poëmes.’Quo fai despiech perquè ‘aquela poësia corta, pauc rapida , es per me plar.(1)

Io vivere vorrei addormentato
Entro il dolce rumore della vita.

Mai-que-mai vivre endurmit voudriá (2)
Intre las doças rumors de la vida.

Talvolta, camminando per la via.
Non t’e venuto accanto a una finestra
Illuminata dire un nome, o notte ?
Rispondeva soltanto il tuo silenzio.
Ma la stelle brillavano ugualmente.
E il moi cuore batteva per me solo.

De las vetz , de chaminar
Jamai, t’es pas arribat
a costat d’un fenestron ’lumat de fire un nom, nuecht ?
Que sòu au teu silenci tornava far resson.
Mas las estelas lusisián totjorn dau mesma biais.
E per me, solitari, batiá cur mon.(3)

Non c’e piu qulla grazia fulminante
Ma il soffio di qualcosa che verrà.

N’i a pus d’aquela graça bela
Màs lu bufa quo que ‘ribarà.

(N’en legir un pauc mai sus Cultura e desbats)

NOTAS
(1) Dins las reviradas, aimi mielhs gardar de las rimas e coma un ritma que non pas « jaspir » la linga prumièra o d’enquera usar d’un lemosin « blos »
(2)Es pas una fauta, lu verbe pot se conjugar entau.Emai aquo balhesse pas ‘na granda rima.
(3) Es tornat ad una moda un pauc « preciosa », de segur

SPIP | esqueleta | | Plan del sit | Seguir la vida del sit RSS 2.0