La Société des Félibres de Paris - Les Amis de la langue d’oc

Rapòrt activitat 2010-2011

dimars 18 d'octobre de 2011, per  Francis d’Abrigeon

ACAMP GENERAL DE L’ANNADA 2011

RAPÒRT D’ACTIVITAT (Annada 2010-2011)

L’annada 2010-2011 començèt per l’acamp general annadièr que se tenguèt lo dissabte 16 d’octòbre de 2010 jos la presidéncia del nòstre capiscòl, Joan-Francés Costes. 15 sòcis èran presents e d’autres representats demest lo quarantenat a jorn de son escotisson, presenci e adesions pas gaire diferentas de çò que notèrem l’an passat;

Foguèt adoptat a l’unanimitat lo rapòrt d’activitat de l’annada 2009-2010, redigit e presentat per Francés d’Abrigeon, secretari general, una descripcion fidèla de nòstra participacion modesta mas reala (amassadas mesadièras, escrits de nòstres sòcis) a la vida del Felibrige. Tanben foguèt adoptat lo rapòrt financièr presentat per Suzana Odin, clavaira de la societat. Se poguèt notar una minima augmentacion de las despensas e, en consequéncia, una resulta negativa atanben minima de 154,48 euros, lo tot perfièchament justificat e que nos deu pas carcanhar.

Tres sètis èran de renovelar al conselh d’administracion, los de André Fulconis, de Joan Lafitte e d’Alexis Quentin. A. Quentin foguèt tornar elegit. A. Fulconis que declarèt que volguèt pas se tornar presentar foguèt remplaçat per Gui Matieu e Joan.Lafitte que donèt pas signe de vida daissèt sa plaça a degun pr’amor de l’abséncia de candidatura  novèla.

Fin finala, l’acamp general foguèt informat del calendièr del 1er trimèstre de 2011 e decidiguèt de portar l’escotisson (per l’annada 2011-2012) a 20 èuros e 30 per un parelh.

Per acabar aquesta sesilha de dintrada, nòstre sòci Edmond Romieu nos contèt l’afar Fualdés, un crimi que se debanèt dins Avairon al temps de la Restauracion, un afar totjorn misteriosa dos sègles aprèp.

Lo 20 de novembre, Martin Motte, professor d’istoria à París IV evoquèt la vida de l’amiral Peire-Andrieu de Suffren de Sant Tropez, dich « lo baile de Suffren » en tres capítols : d’en primièr, lo Suffren, grand marin francés nascut en 1729 e mòrt a la velha de la Revolucion en 1788 (serià estat pro o anti ? Degun pòt pas respondre ) ; puèi, lo Suffren òme de Provença, completament provençal (aprèp una naissença a S.Tropez, quand navegava pas, èra a –z-Ais, a Marselha, a Tolon e mai en Nauta Provença) ; enfin, lo mai interessant, lo Suffren de Mistral. Se lo Malhanenc coneissiá plan l’Istòria, son Suffren es pus mitic que non pas istoric. (Tanplan, la legenda del Baile existissiá abans Mistral).

Lo 11 de desembre, la Provença foguèt un còp mai onorada amb la charradissa annadièra de Peireta Berengier, « las femnas de legenda en Provença », femnas que benlèu an pas jamai agudas d’existéncia vertadièra o dont la vida foguèt fòrça romançada e que, pasmens ,son e demoraràn sempre viventas dins l’esperit dels Provençals (e d’autres). Un detzenat de femnas, desempuèi la fondacion de la colonia grèga de Marselha en 600 abans J.-C duscas a l’Arlatenca de Daudet. Entre autras, las Santas de la Mar, la Reina Joana, Catarina Segurra de Niça, Fonfone Guilherme, prumièra femna manadièra.

Lo 8 de Genièr, la sesilha començèt per la presentacion del darrièr CD del grop de musica trobadorenca « Flor enversa » titolat « Senher Dalfin, las cançons del trobador Peirol e de Na Castelosa » per la graciosa Domitille Vigneron, musicaira e cantaira del grop. L’assisténcia foguèt encantada e se prometèt de tornar entendre lo grop a Cèus per la felibrejada venenta. Puèi, coma cad’an, nòstre sòci e amic Gui Matieu (que presentèt sas òbras als Jòcs florals de las Santas) nos donèt un escapolon de sa recenta e abondanta produccion : reviradas, poèmas originals e totjorn l’actualitat en rimas.

Lo 5 de febrièr, foguèrem à Cèus, non pas per una felibrejada avançada mas per una aprèp-dinnada organizada amb « Los Miegjornals de Cèus » e « La Velhada d’Auvernha » (qu’avèm totjorn ligams estreits amb aquestas doas associacions felibrencas francilianas). Felip Martel, professor à l’Universitat de Montpelhièr nos presentèt lo sieu libre recentament paregut e tirat de la siu tèsi « Les félibres et leur temps, renaissance d’Oc et opinion de 1850 à 914 » .Nos porgèt una molonada d’informacions sus l’impact real e pasmens limitat del Felibritge encara jove. L’assisténcia, fòrça atentiva faguèt remarcas de tota mena e l’interrogèt suls punts los mai divèrs.

Lo 12 de març, retorn a la Facultat de Dreit per ausir Daniel Viargues nos contar l’istòria del principat de Monegue, introduccion a una corta presentacion de la lenga del caire, dialècte ligurian amb mots franceses e occitans e de çò que se pòt sonar una renaissença, linguïstica que deu tot al prince Rainier III. Se lo monegasc aurà benlèu pas lo destin del catalan, òm pòt pensar que morirà pas, un destin que mantuns dialèctes espandits sus un territòri tant petit poiriàn envejar.

Lo 30 d’abrial, Pèire Martial, mèstre d’òbra del Felibrige, evoquèt per una assiténcia apassionada « las oras grandas d’Occitània » : una istòria dels païses d’Oc dempuèi la fondacion de Marselha (600 ab. JC) duscas al jorn de uèi. La siu charradissa èra acompanhada d’un diaporamà ambe fotografias plan causidas e polidas. Nos mostrèt que las tèrras occitanas coneguèron un passat ric e naut en color que nos sapièc contar sense debrembar res en pauc de temps.

Lo 21 de mai, tradicion respectada, los sòcis s’amassèron al Jardin del Luxemborg per nòstra Santa Estela parisenca. Foguèt l’ocasion d’ausir òbras novèlas de nòstres escrivans. Tradicion non respectada (o novèla e benlèu marrida tradicion inaugurada l’an passat ?), cap de repais en còlha.

Lo 4 e lo 5 de Junh, participèrem a la felibrejada de Cèus, contada d’un biais exaustiu per Joan-Francés Costes dins « Lou Felibrige-La revisto » n°265, p.19-20. Recomendam a totes de legir aquelas linhas que pòdon donar enveja a los que venon pas a Cèus de far lo viatge l’an que ven. Apondrem solament que totas las charradissas del dissabte rescontrèron pas una aprobacion unanima dels escotaires. Aquò’s tanplan puslèu una bona causa : las aprèp-dinnadas literarias son pas de messas !

Enfin, del 11 al 15 de Junh, participèrem nombroses a la Santa Estela pan miegjornala de las Santas Marias de la Mar que foguèt una capitada (de legir lo rendut-compte en çò de « Lou Felibrige-La revisto », n°265 e 266). N’i a que venián pel prumièr còp perque l’accès a la ciutat èra aisit per tot lo monde e especialament los Parisencs, al contra de Castilhonés (Sta.Estela 2010) o de Sant-Yrieix (Sta.Estela 2012). Es una bona causa de cambiar de luòc cada annada (tant pièg per los qualques provençalistas que pensan que lo caire de naissença del Felibrige es mai legitime que los autres) mas la facilitat d’accès poiriá èstre un criteri de causida de doblidar pas. Capitada de la manifestacion de las Santas, sens esitacion. Un sòci, que venguèt pas, nos diguèt, l’esperit trufandièr :  « Alavetz, èra quicòm de folcloric ? » Respondiguèri que l’associacion sap se divertir e divertir mas tanben trabalha. Cadun o pòt verificar amb la lectura de « La revisto », vertadierament reviscolada desempuèi las darrièras annadas. Òsca a Joan-Marc Courbet per son trabalh e a nostre Capolièr per las sieunas activitats tant nombrosas e variadas.

E nòstra pichòta associacion parisenca ? Tot triomfalisme seriá ridicul. Una lamentacion tala coma la d’un representant de mantenença a la Santa Estela nos sembla nimai pertinenta. Avèm pas renonciat a nòstras amassadas mesadièras (s’i tornan trobar un vintenat de personas). Nòstra activitat editoriala se perseguís. En 2011, publiquèrem la transcripcion de doas charradissas de Remesi Solié sus Joan Bodon. L’an que ven, l’AG causirà las 2 novèlas brocaduras d’editar. Nòstre siti, espelit a la debuta de l’estiu http://(amilengoc.free.fr.), serà plan operacional a la fin de l’annada. Ça-que-la, podèm pas prometre de far melhor, tant qu’aurem pas una quantitat significativa de sòcis novèls. Aquò’s lo grand problèma de la majoritat de las associacions e especialament de nosautres. Benlèu que nòstre siti farà venir de monde. O cal esperar !

SPIP | esqueleta | | Plan del sit | Seguir la vida del sit RSS 2.0