La Société des Félibres de Paris - Les Amis de la langue d’oc

Acuèlh del sit > 5. Articles > AG / CA Annada 2009-2010

AG / CA Annada 2009-2010

dimars 15 de febrièr de 2011, per  Francis d’Abrigeon

LAS ACTIVITATS DE LA SFP-ALO DINS L’ANNADA 2009-2010

L’annada 2009-2010 començèt per l’acamp general annadièr que se tenguèt lo dissabte 17 d’octòbre de 2009 jos la presidéncia del nòstre capiscòl, Joan-Francés Costes.

15 sòcis èran presents e d’autres representats demest lo quarantenat a jorn de son escotisson, presenci e adesions pas gaire diferentas de çò qu’avèm notat l’an passat ;

Foguèt adoptat a l’unanimitat lo rapòrt d’activitat de l’annada 2008-2009, redigit e presentat per Francés d’Abrigeon, secretari general, una descripcion fidèla de nòstra participacion modesta mas reala (amassadas mesadièras, escrits de nòstres sòcis) a la vida del Felibritge.

Tanben foguèt adoptat lo rapòrt financièr presentat per Suzana Odin, clavaira de la societat..Lo demai (23 €) es mai bas qu’en 2008 mas avèm un actiu gaireben lo meteis.

Quitus donat coma lo demandèt le comissari als comptes Peire Galy.

Suzana Odin e Daniel Viargues foguèron tornar elegits al Conselh d’administracion e Gérard Ligozat elegit al seti de Renaud Falissard.

Per acabar aquesta sesilha de dintrada, Joan Feuillet, lingüista, nos fasiá una conferéncia fòrça saberuda titolada « Sintaxi, estil e occitanitat : l’inversion del subècte ». D’en prumièr, çò qu’es possible e impossible dins nòstra lenga (dialècte lengadocian), comparason faita ambe d’autras lengas latinas coma l’espanhòl ; puèi, illustracions ambe mantuns  exemples tirats de l’òbra de tres autors de Segalar (part de Roèrga), Enric Molin, l’abat Besson e Joan Bodon., inversions classificadas segon la presenci o non d’un element permutat o antepausat.

Lo 14 de novembre, nòstre sòci, Daniel Viargues, istorian, nos assabentèt subre « la tradicion felibrenca de Cèus, ciutat miegjornala en Isla-de França ». Segur que l’assisténcia coneissiá l’istòria de Florian, lo jardin dels Felibres ambe sos bustes e la felbrejada annadièra. Mas foguèrem fòrça interessats e convençuts ! per l’expausat sul nom de la ciutat e sa revirada en lenga d’Oc : Cèus e non pas Scèus. E tanben sul nom de l’eroïna de Mistral que lo Malhanenc inventèt pas, un nom conegut al mens desempuèi lo sègle 17en e que ven de Myriam o benlèu de Miracula→Miracla→Miralha, Mireho en provençal (cf.Marsiho).

Lo 12 de desembre, nòstra fidèla amiga provençala, la majorala Peireta Berengièr, dins l’encastre del cent-cinquantenari lèu acabat de Mireho nos parlèt de çò que se pòt apelar sas « cosinas » : Margarido de Marius Trussy (1797-1861-1867), Belina de Miquèu de Camelat (1871-1899-1962), Bernadeta de Filadelfa de Gerda (1871-1913-1952) e autras Benedetta e Licensiosa… Diferentas lecturas, sociala, religiosa e etnografica pòdon mostrar las similitudas e las oposicions ambe Mireho. Son òbras que benlèu se pòdon pas qualificar de cap-d’òbras coma l’epopèia de Mistral mas que son ambiciosas (3000 verses dins lo poèma de Camelat) e que son dignas d’èstre legidas.

Lo 16 de genièr, èra lo torn de nòstre sòci poèta, Gui Matièu, de nos presentar una tria de son abondosa produccion, essencialament corts poèmas inspirats per l’actualitat. L’assisténcia, amusada, decidèt de publicar aquestes verses jol títol « Quand lo jornau se rima ».

Lo 13 de febrièr, foguèt una amassada especiala que se tenguèt a l’ostal de Lemosin. I agèt pas mens de 4 intervencions. D’un biais, la presentacion de doas iniciativas al servici de la lenga : Ràdio País, nòstra lenga presenta sus las ondas dins la capitala (Alexis Quentin, jornalista sus aquel siti e membre de nostre CA) e los estagis d’estiu de formacion a la lenga en Corresa (Majoral Paul Raynal). D’autre biais, Daniel Viargues, cercaire en lingüistica, qu’es plan conegut en çò nòstre per son interés envers los parlars fòrça localisats e subretot los parlars frontalièrs, presentèt qualques entressenhas subre lo parlar de las comunas marchesas (valent-a-dire lemosinas) de la region franchimanda del Centre. E, charradissa la mai longa, ambe Martin Motte, professor d’istòria, « Mistral e l’òrdre del monde : cultura, politica e diplomacia ». Cal dire que lo Malhanenc es pas tròp conegut per s’èstre interessat a d’autras causas qu’a le lenga. E ben òc, lo Professor Motte nos assabentèt qu’es pas completament la realitat. Una charradissa de publicar dins nòstra colleccion « Los amics de la lenga d’òc ».

Lo 13 de març, Nicolas Quint, lingüista qu’es jà vengut a nòstras amassadas, nos faguèt part de sas reflexions sus las nocions de lenga e de dialècte aplicadas a l’espandi ocitan, a travèrs l’exemple de l’airal vivarés-alpin e dels parlars marcheses ».Exemples fòrça plan causits : lo vivarés-occitan a 5 lengas /dialèctes differents coma vesins, lo provençal, lo lengadocian, l’auvernhat, lo franco-provençal e l’italan-piemontés. Lo marchés es un occitan de la periferia, lo « creissent ». N. Quint nos diguèt que son dialèctes quasi-impossibles de normalisar, al contrari del lengadocian o del provençal pr’amor de la tròp granda diférencia entre sos-dialèctes e de l’inexisténcia de realitat istorica (lo vivarés-alpin, creacion de lingüistas ?) E se « l’occitan referencial » , que los Provençals e los Gascons ne vòlon pas, èra la solucion, al mens per l’escritura ? Coma per los Parisencs que voldrián aprene la lenga…

Lo 13 d’abril, Gerard Ligozat, professor, evoquèt la revirada automatica, problèmas e realisacions ambe l’exemple occitan-francés : evocacion istorica, qualques equacions per explicar al mens un pauc lo biais de trabalhar dels cercaires e l’indicacion de sitis informatics per ne saupre mai (http//traductor.gencat.cat-http//mertyl.ftrr.fr-oc.wikipedia.org). Segon l’opinion la mai senada, la revirada automatica es puslèu una simpla ajuda a la revirada. Mas las recèrcas devon continuar e benlèu qu’un jorn…

Lo 15 de mai, seconda sesilha « fòra dels murs » (Paris V) : A Cèus, amassada organisada ambe doas autras associacions , « Octonovo » e « Le Grillon ». Joan-Marc Courbet presentèt lo Felibritge, associacion dont es lo baile dins un expausat clar e complet, fòrça instructiu per los qualques presents que n’ignoravan tot . Puèi, Nicolas Quint, dins una charradissa, èla tamben destinada als non-occitans, faguèt un istoric de l’usatge de la lenga del Atge-Mejan duscas a uèi. Diguèt que, desempuèi l’aprèp-guerra (de 39-45), i a ges de transmission d’una generacion a l’autra. Alavetz, se pòt dire qu’es totjorn una lenga viva ? Aquò’s pas segur. Una affirmacion que provoquèt « moviments divers » en çò de los occitanistas/ occitanofons presents…

Lo 29 de mai, coma cada an, se tenguèt la Santa Estela parisenca al Jardin del Luxemborg ambe lectura de poèmas de Y-E.Allard, J.F.Costes e Guy Mathieu, totis tres premiats ongan a Céus o a Tolosa. Dinnèrem dins un excellent restaurant aveironés del barri Sant Antòni. Pecat que foguèrem tant pauc. Subretot en çò dels « Miegjornals », lo plan-manjar e lo plan-bèure confortan l’amistat !

Enfin, avèm participat a la felibrejada de Cèus, los 5 e 6 de junh : interessanta « conferéncia musicala » subre çò que se pòt apelar « musica tradicionala occitana », expausats illustrats pel galobet d’Andrieu Gabriel e lo cant de D. Llodo e sa molhèr. ; felibrejada d’omenatge a Théodor Aubanel (allocucion de J-F Costes) e a Arsène Vermenouze (allocucion de Roger Vidal).

Ara comença una annada novèla per nòstra societat felibrenca.

Sèm fiers d’èstre sòcis de la societat de Mistral, dins la dralha de Mistral.

Podèm afortir lo capolièr Mouttet de nòstra entièra solidaritat fàcia a las vergonhosas acusacions de traïson que revelèt dins son rapòrt moral prononciat a la Santa-Estela de Castilhonés. Era pas vertadierament una revelacion per nosautres . A Expolangues, lo secretari general de la SFP-ALO s’afrontèt amb doas femnas que tenguèsson una banca que se disiá del Felibritge vertadièr contra las autoritats oficialas « occitanisadas », estent que, per èlas, lo provençal e l’occitan son doas lengas diferentas (una lenga que aniriá de Menton a Gap…). Non, « la lenga d’òc, una dins totas sas varietats dialectalas » : aquò’s una definicion que nos agrada perfiechament…

RENDUT - COMPTE DE L’ACAMP GENERAL DEL 16 D’OCTÒBRE DE 2010

L’acamp general annadièr estatutari de la Societat dels Felibres de Paris se debanèt lo dissabte 16 d’octòbre de 2010 a l’Universitat del Panthéon, sala 110, jos la presidéncia del capiscòl, Joan-Francés Costes.

Èran presents 8 sòcis del Conselh elegit en 2009 e 8 sòcis fòra del conselh demest los quaranta qu’avián pagat lor escotisson. Sièis èran desencusats que balhèron lor poder al capiscòl o al secretari general. Atal, l’acamp poguèt valablament deliberar.

Secretari de sesilha : F d’Abrigeon, secretari general , que redigiguèt aquel rendut-compte.

I - RENOVELAMENT DEL CONSELH D’ADMINISTRACION

Tres sètis èran de renovelar : los de Andrèu Fulconis, Joan Lafitte e Alexis Quentin.

Alexis Quentin foguèt tornar elegit.

Gui Matieu remplaçèt Andrèu Fulconis que, sovent absent de Paris, manifestèt sa volontat de non pas se tornar presentar.

Lo seti de Joan Lafitte (que respondèt pas à la sollicitation del Vira- Solelh d’aquesta tardor) demòra vacant pr’amor degun d’autre voliá pas presentar sa candidatura.

Decisions presas a l’unanimitat.

Lo conselh recompausat (9 sòcis elegits-dins l’òrdre alfabetic : F.d’Abrigeon, J.-F.Costes, G.Ligozat, G.Matieu, A.Quentin, S.Odin, F.Romieu, D.Tourillon e D.Viargues- e 3 sòcis onoraris, los rèire-capiscòls J.Fourié, A.Armengaud e lo majoral R.Rousset) s’amassarà lo 20 de novembre que ven per elegir lo burèu.

II - RAPÒRT D’ACTIVITAT

Lo secretari general Francés d’Abrigeon legiguèt lo rapòrt d’activitat per l’annada 2009-2010 qu’escriguèt  : una evocacion de las set sesilhas mesadièras d’unas amb charradissas de nòstres sòcis, P. Berengier , G. Ligozat, G. Mathieu, D. Viargues e, d’autras-per 2 d’entre elas fòra de nòstre luòc d’amassada costumièr- amb l’intervencion del lingüista N.Quint, del professor M.Motte e del baile del Felibritge, J.-M.Courbet. Evocacion tanben de nòstras doas fèstas annadièras, a París e a Ceus. Lo rapòrt foguèt adoptat sens oposicion. (cf . peça junta 1 en anèxa).

III - RAPÒRT FINANCIÈR

Suzanna Odin, clavaira, presentèt lo rapòrt financièr (cf.peça junta 2). Las despensas son mai fòrtas que non pas l’an passat pr’amor de fraisses del tot excepcionals (1201,21 € contra 888,57€). Atal, pel primièr còp, se dèu notar un deficit de 154,48 €. Pas res de seriós ! L’actiu es lo meteis que lo de l’an passat (6232,19 € )  Per acabar, lo comissari dels comptes, Peire Galy, prepausèt de donar a la Dòna Odin quitús per sa gestion. Cò que faguèt l’amassada a l’unanimitat.

IV - DECISIONS DIVÈRSAS

  1. Lo conselh novelament elegit s’amassarà lo 20 de novembre à 14 oras.
  2. Lo capiscòl evòquèt çò que poirián èstre las charradissas desempuèi Génier duscas à Abril (G.Matièu, G.Martel, D.Tourillon, D.Viargues…) Lo conselh amassat en novembre establirà lo calendièr.
  3. L’escotisson demòra fixada à 15 € per l’annada 2010-2011 mas serà de 20 € en 2011-2012 (30 € pels cobles).
  4. Coma en 2009-2010, nòstra associacion publicarà dins la colleccion « Los amics de la lenga d’oc » doas brocaduras. L’an passat, l’acamp general aviá pensat à la charradissa de Daniel Viargues  : « La preséncia musulmana en Occitània dins lo Naut-Atge mejan »  e a las doas charradissas de Remi Soulié : « La Quimera, istòria de Roergue e soscadís occitan» (febrièr 2006) e « La grava sul camin : estranhesas de Joan Bodon » (març 2008). Lo burèu decidèt de remandar a una autra annada aquelas publicacions remplaçadas pel « Lexique des occitanismes résiduels et mots apparentés dans le dialecte berrichon » de Daniel Viargues e « Quand lo jornau se rima » de Gui Matieu. Lo conselh decidirà çò que seràn nòstras publicacions de 2010-2011. L’acamp general se diguèt fòrça interessat per la charradissa de Martin Motte (en francés), « Mistral et l’ordre du monde »
  5. La creacion de nòstre siti internet foguèt encara retardada aquela annada pr’amor de la defeccion benlèu passadissa del sénher que nos deviá ajudar (installacion prevista en çò del secretari general).
    Alexis Quentin se prepausèt de trobar una solucion e decision serà presa al conselh de novembre. L’acamp general exprimèt lo vòt que lo siti eisista avant l’estiu de l’annada civila 2011.
    Cap d’autra question demorèt de discutir e la sesilha se clavèt à 16 oras.

RENDUT-COMPTE DE L’ACAMP DEL CONSELH D’ADMINISTRACION (20 XI 2010)

L’acamp del Conselh d’administracion de la Societat dels Felibres de Paris se debanèt lo dissabte 20 de novembre de 2010 a l’Universitat de Panteon-Sorbona.

Èran presents (dins l’òrdre alfabetic) : Francés d’Abrigeon, Joan-Francés Costes, Gerard Ligozat, Gui Matièu, Susanna Odin, Francesa Romieu, Denisa Tourillon e Daniel Viargues.
Desencusats : Alexis Quentin, Ròbert Rosset, majoral e sòci d’onor e mai los dos autres sòcis d’onor que demòran en Occitània, los rèire-capiscòls de la SFP-ALO : August Armengaud e Joan Fourié.

I - ELECCION DEL BURÈU

Lo conselh decidiguèt de tornar condusir lo burèu elegit l’an passat, valent a dire :
Capiscòl : Joan-Francés Còstes, mèstre d’òbra del Felibritge 
Secretari general : Francés d’Abrigeon, felibre mantenèire 
Secretari general adjunt : Gerard Ligozat, felibre mantenèire
Clavaira : Susana Odin, felibra mantenèira 
Clavaira adjunta : Francesa Romieu, felibra mantenèira.

Lo secretari general ajuda lo president dins l’administracion de la societat, redigís los renduts-comptes estatutaris e los autres corrièrs e serà cargat, aprèp l’instalacion del siti internet a son ostal, de sa gestion.

II - PROGRAMA DEL 1er TRIMESTRE DE 2011

Lo conselh aprova lo calendièr d’activitats del 1er trimèstre prepausat pel president :
- 8 de genièr : lectura de poèmas de e per Gui Matièu e presentacion del CD de « Flor enversa » per Domitille Vigneron.
- 5 de febrièr : presentacion de sa tèsi « Les félibres et leur temps » per Felip Martel a Cèus, ambe la presenci de Jacme Mourgues (Los Miegjornals de Cèus) e de Rogièr Vidal (La Velhada d’Auvernha)
- 12 de març: « lo fach del prince » o la renaissença de la lenga monegasca dins lo principat » per Daniel Viargues.

III - PUBLICACIONS

  1. Coma lo decidiguèt l’acamp general del 16 d’octobre, la SFP-ALO publicarà en 2011 doas brocaduras :
    - per començar, la charradissa faita dins la sesilha del 14 d’octòbre de 2008 per Daniel Viargues  : « La preséncia musulmana en Occitània dins lo Naut-Atge mejan » ;
    - puèi, siá las doas charradissas de Remi Soulié : « La Quimera, istòria de Roergue e soscadís occitan» (febrièr de 2006) e « La grava sul camin : estranhesas de Joan Bodon » (març de 2008), siá las doas charradissas –en edicion bilingua francés-provençal-de Martin Motte ; « Mistral  e l’òrdre del monde : cultura, politica e diplomacia» (febrièr de 2010) e « Lo baile de Suffren e sa plaça dins l’òbra de Mistral» (novembre de 2010).Lo secretari general es cargat de contactar los dos autors per saber s’es possible de donar un trabalh acabat e quora.
  2. Difusion : Dòna Odin va far totas las demarchas necessàrias per aver lo numerò Siret puèi lo numerò ISBN. Lo secretari general redigirà una version francesa del rendut-compte de l’acamp general d’octòbre.

IV – PUNT SUS LA TIÈRA DELS SÒCIS

Al jorn de uèi, 20 de novembre, avèm 53 sòcis individuals. Demest eles, 6 son dispensats de cotisar, 28 cotisèron per l’annada 2010-2011, 16 l’an pas encara fach e 3 le faguèron pas nimai l’an passat. La clavaira farà una relança. Se los 3 respondon pas dins los tres meses seràn esclús de l’associacion.

V - LO SITI INTERNET

Francés d’Abrigeon, Alexis Quentin e Gerard Ligozat son totjorn cargats de sègre lo dorsièr.
Lo burèu torna soetar que le siti siá instalat dins lo prumièr trimèstre de 2011.  

SPIP | esqueleta | | Plan del sit | Seguir la vida del sit RSS 2.0